Música que ja estava composta abans i es fa servir per la pel·lícula com música clàssica, pop, jazz...
Música expressament composta per la pel·lícula.
Fa l'entrada i sortida amb els títols de crèdit.
El guió justifica la seva presència. La major part de la música diegètica ho és.
A l'escena no apareix la font del so, és la veritable música d’ambientació. Els actors no la senten.
No té relació directa amb l’argument.
Música que s'escolta per sobre dels diàlegs i els efectes sonors.
Aquella que produeix un efecte pel qual la música s’adhereix de manera directa al sentiment suggerit per l’escena.
Coincideix amb el desenvolupament d’una seqüència.
S’utilitza per a unir dues seqüències.
Música de fons.
És la que contrasta amb l’efecte suggerit per les imatges provocant una emoció oposada o contrària.
A l’escena apareix la font de so (ja siguin els músics o un aparell de reproducció musical). La música és prèvia a la gravació de l’escena. Els actors la senten.
