25.
El primer poeta que s'expressa en primera persona, que basa la seva poesia en vivències pròpies (dures i doloroses: amor carnal/amor espiritual), que fa una anàlisi racional i reflexiva de l'experiència amorosa, que la seva amada és més real, de carn i ossos, capaç de pecar i de fer pecar el poeta, que allibera la poesia catalana de paraules occitanes o provençals, que empra l'hipèrbaton, la metàfora i la comparació per expressar el seu estat anímic, divideix els seus poemes amorosos en cicles que anomena amb un senyal diferent. Aquest autor és