Són llargs perquè neixen, sovint, a serralades força allunyades de la costa.
El Tajo, el Duero, el Guadiana o el Guadalquivir en són exemples.
Nalon, Eo, Bidasoa... són alguns dels més importants.
Reben molts afluents durant el seu recorregut.
Excepte l'Ebre, la resta són curts i amb poc cabal (no duen massa aigua).
Neixen en muntanyes prop de la costa, però en una zona on plou tot l'any.
Son curts i amb molt cabal.
Són molt irregulars: a la primavera i la tardor poden dur força aigua mentre que a l'estiu pateixen forts estiatges.
El Llobregat, el Xúquer o el Segura en són exemples.
Són bastant cabalosos (sobretot perquè les seves conques són extenses i agafen aigua d'una zona extensa).
