Serralada submarina de gran extensió.
Part de la costa que penetra al mar més que la resta del litoral.
Gran depressió dels fons oceànics o marítims que sovint arriba als 6 000 m de profunditat i, a vegades, fins als 11 000 m.
Forma de penetració marina en terra. Normalment allargada, ja que es tracta d'una llengua de mar que ocupa l'últim tram d'una vall fluvial. Quan el braç de mar ocupa una vall glacial, forma un fiord.
Extensió de terreny pla a la zona més profunda dels mars i els oceans. Es localitza entre els 3 000 i els 7 000 m de profunditat.
Porció de terra completament envoltada d'aigua. Un conjunt d'illes més o menys pròximes i relacionades entre si formen un arxipèlag.
Graó molt gran que uneix la plataforma continental amb la plana abissal.
Tros de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part. La península està unida a la resta del territori per un sector més o menys estret anomenat istme.
Zona marítima que descendeix suaument fins als 400 m. La seva amplitud fins a la costa pot oscil·lar entre molt pocs metres i uns quants quilòmetres. És la continuació submarina dels continents.
És una entrada de mar, habitualment de forma arrodonida. La badia és semblant al golf però de dimensions més petites.
Superfície plana o molt poc ondulada de dimensions considerables.
Elevació del terreny que es caracteritza per una superfície més o menys plana situada a una certa altitud respecte al nivell del mar.
És una zona més o menys extensa que es caracteritza pel fet d'estar a una altitud inferior a les formacions del relleu que l'envolten.
És una forma de depressió del relleu que acostuma a tenir una configuració allargada. Pot ser una vall fluvial (quan ha estat creada per l'acció d'un riu i per això té forma de V) o una vall glacial (oberta per una glacera: el fons de la vall aleshores té una factura arrodonida en U).
Elevació natural del terreny. La serralada és una sèrie de muntanyes enllaçades entre si.
