A l’escena apareix la font de so (ja siguin els músics o un aparell de reproducció musical). La música és prèvia a la gravació de l’escena. Els actors la senten.
Coincideix amb el desenvolupament d’una seqüència.
Música que s'escolta per sobre dels diàlegs i els efectes sonors.
S’utilitza per a unir dues seqüències.
A l'escena no apareix la font del so, és la veritable música d’ambientació. Els actors no la senten.
Fa l'entrada i sortida amb els títols de crèdit.
Música que ja estava composta abans i es fa servir per la pel·lícula com música clàssica, pop, jazz...
El guió justifica la seva presència. La major part de la música diegètica ho és.
Aquella que produeix un efecte pel qual la música s’adhereix de manera directa al sentiment suggerit per l’escena.
Música de fons.
És la que contrasta amb l’efecte suggerit per les imatges provocant una emoció oposada o contrària.
No té relació directa amb l’argument.
Música expressament composta per la pel·lícula.
