Són llargs perquè neixen, sovint, a serralades força allunyades de la costa.
Excepte l'Ebre, la resta són curts i amb poc cabal (no duen massa aigua).
Neixen en muntanyes prop de la costa, però en una zona on plou tot l'any.
Reben molts afluents durant el seu recorregut.
Nalon, Eo, Bidasoa... són alguns dels més importants.
Són bastant cabalosos (sobretot perquè les seves conques són extenses i agafen aigua d'una zona extensa).
El Llobregat, el Xúquer o el Segura en són exemples.
El Tajo, el Duero, el Guadiana o el Guadalquivir en són exemples.
Son curts i amb molt cabal.
Són molt irregulars: a la primavera i la tardor poden dur força aigua mentre que a l'estiu pateixen forts estiatges.
