Vole com un aucell, chuple com un vampir, pique com un mosquit i si ho faig,he de morir.
Un llençol apedaçat que punta d'agulla no hi ha tocat.
Sóc blanca com la neu i dolç com la mel; jo alegre els pastissos i la llet amb café.
No diu res però mai no calla, sempre el portem a sobre, ens fa córrer i mai no para.
Què és allò que espanta tant i que en fuig tothom a l'instant?
A vore si ho sabeu qué és el que vos toca a la cara i no ho veeu.
L'abella
El rellotge
La pluja
El vent
El cel
El sucre
