1
Tret horitzontal de les lletres A, H, F o T.
2
És el tret principal de la lletra S en majúscula o S en minúscula.
3
Són les astes principals o obliqües d’una lletra,com ara la L, B, V, A.
4
Asta de la lletra que queda per sota de la línia de base, com en la "p" o en la "g".
5
la línia sobre la qual s’assenten la majoria de les lletres i per sota de la qual s’estenen els traços descendents.
6
És la porció d'una lletra llatina que s'estén per sobre de la línia mitjana d'una font tipogràfica. És a dir, la part de la lletra que és més alta que l'altura de la x de la font.
9
Traç corbat que es projecta a partir d'un pal.
10
elemento complementario del asta de las letras que lo llevan. También se lo llama serif.
11
Projecció petita que reforça el punt situat al final d'un traç corbat.
12
És un signe format per la unió de dos o més grafemes que solen o poden escriure també separats.
13
Unió del traç d'una lletra amb la seva rematada. Pot ser recta o corba, depèn de raons tècniques o estètiques.
14
Són petits adorns situats generalment en els extrems de les línies dels caràcters tipogràfics.
15
Pic del triangle en la A majúscula
16
Traços curts que es projecten des de i cap als traços principals de les lletres.
17
Traç de forma corba i tancada.
18
Meitat inferior de la "g" minúscula.
19
relleu dels tipus que sobresurt de l'espatlla, el qual, impregnat de tinta, produeix la impressió.
20
Traç horitzontal projectat obert per un o ambdós costats, com en la "E" majúscula.
21
Contorn interior de la "e" minúscula
22
Traç diagonal o bucle al final d'una lletra.
