1
zona marítima que descendeix suaument fins als 400 m. La seva amplitud fins a la costa pot oscil·lar entre molt pocs metres i uns quants quilòmetres. És la continuació submarina dels continents.
2
graó molt gran que uneix la plataforma continental amb la plana abissal.
3
serralada submarina de gran extensió.
4
extensió de terreny pla a la zona més profunda dels mars i els oceans. Es localitza entre els 3.000 i els 7.000 m de profunditat.
5
gran depressió dels fons oceànics o marítims que sovint arriba als 6.000 m de profunditat i, a vegades, fins als 11.000 m.
6
tros de terra envoltada d’aigua, excepte per una part. La península està unida a la resta del territorio per un sector més o menys estret anomenat istme.
7
zona extensa caracteritzada per estar a una altitud inferior a les formacions del relleu que l’envolten. A vegades, la seva formació és el resultat de l’acció erosiva d’un riu o l’enfonsament d’una falla (fossa tectònica).
8
elevació natural del terreny. La serralada és una sèrie de muntanyes enllaçades entre si.
9
elevació del terreny que es caracteritza per una superfície plana situada a una certa altitud respecte al nivell del mar.
10
Superfície plana o molt poc ondulada de dimensions considerables.
11
forma de depressió del relleu, normalment allargada. Pot ser una vall fluvial (quan ha estat creada per l’acció d’un riu, amb forma de V) o una vall glacial (oberta per una glacera, amb forma de U).
12
porció de terra completament envoltada d’aigua. Un conjunt d’illes més o menys pròximes i relacionades entre si formen un arxipèlag.
13
és una entrada de mar, habitualment de forma arrodonida. La badia és semblant al golf però de dimensions més petites.
14
part de la costa que penetra al mar més que la resta del litoral.
15
forma de penetració marina en terra, normalment allargada, ja que el mar ocupa l’últim tram d’una vall fluvial. Quan el mar ocupa una vall glacial forma un fiord.
