La Guerra Freda

Règim de discriminació social on els blancs ostenten el poder polític del país, propi de Sudàfrica i Rhodèsia del Sud

Entrant de la costa sud de Cuba on tingué lloc una intervenció militar dels EUA (17 d'abril de 1961) encaminada a enderrocar el règim de Fidel Castro.

Organisme format a Moscou el gener de 1949 per Bulgària, Hongria, Polònia, Romania, Txecoslovàqui, l'URSS i altres, amb la finalitat d'intercanviar experiències econòmiques, fornir ajuda tècnica i proporcionar assistència mútua (matèries primeres, aliments, maquinària, etc.) entre els seus membres.

Indicador sintètic que elabora el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) des del 1990. Aquest índex es calcula per a tots els països del món a partir del PIB per càpita, l'esperança de vida, la taxa d'escolaritat i la taxa d'alfabetització d'adults.

Acords signats el 1985 i 1990 a Schengen per diversos països de la UE per suprimir de forma progressiva els controls fronterers. L'objectiu és garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers. Van entrar en vigor el març de 1995

Associació europea de lliure comerç creada a Estocolm pel novembre del 1959, amb la participació inicial de la Gran Bretanya, Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Noruega i Portugal. Entrà en vigor el 1960, i posteriorment hi entraren Finlàndia (1961) i Islàndia (1970). Fou creada per establir una zona industrial de lliure comerç, a través d'una reducció gradual dels aranzels, objectiu que s'assolí el 1966. Els països membres conservaren, però, llur independència en el comerç amb tercers.

Personatge que fou el primer president d'Israel i proclamador de la independència d'aquest país.

Milícia jueva que usava la violència per aconseguir la independència d'Israel

Mot que vol dir 'alçament', 'insurrecció', i que es difongué en els mitjans de comunicació internacionals arran de la revolta palestina que esclatà el 1987 a Gaza i Cisjordània contra l'ocupació israeliana. Posteriorment, hom ha donat aquest nom a altres revoltes similars protagonitzades pels palestins.

Organització que tenia la funció de coordinar, a escala internacional, les accions polítiques dels partits comunistes nacionals. Succeí el Komintern, dissolt el 1943. Va estar en vigor entre 1947 i 1956 i va aplegar majoritàriament partits comunistes de països del bloc socialista (només agrupà Itàlia i França, entre els països capitalistes).

Escola de pensament econòmic, defensora de la vigència dels principis del liberalisme clàssic, nascuda per oposició a les teories que advoquen per un protagonisme econòmic de l'estat i com a resposta a l'evolució del sistema capitalista (concentració d'empreses, proteccionisme). Propugna una decidida intervenció estatal per tal de corregir les distorsions produïdes pel funcionament del sistema, que fan impossible, a la pràctica, la lliure competència. També és partidària de proveir d'equipaments col·lectius eficients i d'assegurar l'accés a la propietat privada dels treballadors, com a fonament d'una economia de mercat menys conflictiva

Societat secreta político-religiosa creada el 1948 a Kenya. Organitzà (tardor del 1952) una campanya de terrorisme contra les propietats dels blancs i els asiàtics, com a protesta per la detenció de Jomo Kenyatta, president de la Kenian African Union. La terrible repressió dels britànics contra els membres del Mau-Mau (40 000 morts i 80 000 empresonats) i l'aïllament que la secta mantingué respecte al poble indígena, per raó de la incoherència de la seva política (ferotgement xenòfoba i que vinculava els seus membres amb juraments i amb un ritual salvatge), foren causa de la seva desaparició.

Pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies i sobre els països subdesenvolupats en general

Organisme político-militar creat el 1964 a Jerusalem que agrupa la major part de les organitzacions palestines sorgides arran de la creació de l'estat d'Israel, amb l'objectiu d'establir un estat palestí en aquest territori. Té els seus precedents en el moviment guerriller palestí sorgit a Gaza i Cisjordània que participà en la primera de les guerres àrabo-israelianes (1948-49).

Acord contra la propagació de les armes nuclears, que, signat per un centenar d'estats, entrà en vigor el 5 de març de 1970. Estipula que els països signants no poden fornir o acceptar armes nuclears, ni cedir-ne o admetre'n el control. Establert per iniciativa dels EUA, l'URSS i la Gran Bretanya (1968), no fou ratificat el 1985 per part d'estats com la Xina, Sud-àfrica, França o Israel, que hi veien un intent de perpetuar l'hegemonia nuclear de les grans potències.

Terme amb el qual hom designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d'abundància i de prosperitat. Generalment és associat a grups minoritaris: presos, homosexuals, immigrats, minories ètniques, aturats, drogaaddictes, etc.

Escàndol polític que tingué lloc als EUA el 1972, quan el partit demòcrata fou objecte d'espionatge per part del partit republicà, i pel qual el president Nixon hagué de dimitir (1974).

Moviment creat a la segona meitat del s XIX per rabins i pensadors jueus de l'Europa oriental, encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin. De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d'acord amb les tendències emancipacionistes europees d'ençà del 1860.

Tractat signat per limitar la proliferació d'armament estratègic, és a dir, míssils de llarg abast, míssils balístics llançats des de submarins i grans bombarders. Després de l'acord START I signat l'any 1991 pels EUA i l'URSS, l'any 1992 Rússia, Ucraïna, Bielorússia i Kazakhstan signaren, conjuntament amb els EUA, un protocol de l'acord START I pel qual els hereus de l'arsenal nuclear soviètic acceptaven les obligacions subscrites per l'URSS en signar el tractat.

Conferència convocada a l'abril del 1955 per l'Índia, el Pakistan, Indonèsia, Sri Lanka i Birmània, en la qual participaren 29 països de l'Àfrica i d'Àsia (Xina, Egipte, Etiòpia, el Japó, el Vietnam del Nord, etc). Significà la presa de consciència d'aquests pobles, molts dels quals independents de feia poc, enfront dels països desenvolupats. Remarcà la urgència del desenvolupament econòmic i d'una política anticolonialista i neutralista i condemnà el racisme

Nom ('vietnamita roig') amb el qual hom designava el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam del Sud i els seus membres. Inicialment tingué un sentit despectiu, però després es popularitzà arreu del món.

Conferència monetària i financera de les NU que se celebrà el 1944 a Bretton Woods, EUA. Hi participaren delegacions de 44 estats. Donà naixement a: el FMI i el BIRD. L'objecte essencial de la conferència fou d'evitar els desajusts monetaris que precediren la Segona Guerra Mundial i afavorir la tornada al multilateralisme dels pagaments.

hipòtesi que assegura que les identitats culturals i polítiques seran la principal font de conflicte en el món posterior a la Guerra Freda

El 6 d'octubre de 1973 (dia del Yom Kippur(Festivitat del judaisme)), Síria i Egipte van desencadenar una guerra simultània i per sorpresa contra l'Estat d'Israel (la quarta guerra araboisraeliana). Igualades, les hostilitats foren breus: acabaren el 24 d'octubre.