1
Se sol utilitzar la plata esterlina, o níquel amb color de plata, que resulta més barat. S'experimenta amb platí, auromite (or i plata) i titani. La juntura del cap està tancada amb suro.
2
és un instrument del grup de vent de fusta, perquè sona gràcies a una canya que es posa a l'embocadura. Està afinat amb si bemoll. Antigament era tot recte, des de l'embocadura fins a la campana.
4
és un aeròfon, un instrument musical de la família del vent de fusta, emparentat amb l'oboè tant per la seva estructura com pel seu timbre. En l'embocadura té una llengüeta de canya doble i el tub és lleugerament cònic
5
És un instrument aeròfon de vent metall amb embocadurada de broquet. És va inventar al segle XV pero no es va perfeccionar fins al segle XIX
6
a ser desenvolupat a partir de la dècada de 1840 per Adolf Sax. És un instrument aeròfon de vent fusta en la classificació tradicional dels instruments i té una embocadura de canya simple.
7
És un cordòfon fregat que es fa servir amb arquet. El seu origen es a Cremona, Itàlia on es va inevtar.Es pot dir que Andrea Amati és la primera creadora "conegut" del --- que veiem avui.
8
és un instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló
