Insecte de l’ordre dels himenòpters que viu en eixams i produeix mel i cera.
Comença per
B
Mamífer artiodàctil remugant semblant al bou, més gros que aquest, de pelatge fosc i banyes encorbades endarrere.
Comença per
C
Rèptil saure de la família dels camaleòntids, de cos comprimit lateralment, cua prènsil, llengua molt llarga i projectable, lent en els seus moviments i notable pels canvis de coloració que pot experimentar la seva pell.
Comença per
D
Mamífer cetaci del grup dels odontocets, de cos fusiforme i musell allargat.
Comença per
E
Mamífer de l’ordre dels proboscidis, el més gros dels animals terrestres actuals, amb una trompa amb funcions respiratòria, prènsil i d’absorció, de pell gruixuda i amb dues incisives molt llargues.
Comença per
F
Mamífer carnívor de la família dels fòcids, de cos allargat, amb extremitats aplatades adaptades a la natació, que li serveixen també, les anteriors, per a caminar en terra mig arrossegant-se, que habita les costes dels mars circumglacials de l’hemisferi nord fins al Mediterrani.
Comença per
G
Mamífer artiodàctil remugant de la família dels giràfids, el més alt de tots els quadrúpedes, de coll molt llarg, les potes de davant més llargues que les posteriors, amb banyes curtes cobertes per la pell, el cos d’un color falb clar amb taques fosques, propi de l’Àfrica.
Comença per
H
Mamífer artiodàctil de la família dels hipopotàmids, ungulat, de pell gruixuda i gairebé nua, cap i boca enormes, potes curtes, el quadrúpede més gros després de l’elefant, que viu en els grans rius de l’Àfrica.
Comença per
I
Rèptil saure del gènere Iguana, de la família dels iguànids, de fins a 1,5 metres de llargada, amb un pap que li penja sota la mandíbula inferior i una cresta al llarg de l’esquena.
Comença per
J
Mamífer carnívor de la família dels fèlids, de cos àgil, pelatge curt i color falb amb taques disposades en forma de cercles o bé completament negre, que viu a Amèrica.
Comença per
K
Mamífer marsupial arborícola semblant a un ós petit, propi dels eucaliptales australians.
Comença per
L
Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’una gran corpulència, pèl entre roig i groc, cua acabada en un pinzell de cerres, les espatlles i la nuca cobertes en el mascle d’una espessa crinera, que habita a l’Àfrica subsahariana i en una reserva del nord-oest de l’Índia.
Comença per
M
Gènere extingit de mamífers proboscidis, semblants als elefants, però d’ullals molt més llargs i encorbats, que visqueren a l’hemisferi nord des del miocè fins al plistocè.
Comença per
N
Mamífer cetaci del grup dels odontocets, d’uns 6 metres de llarg, amb una incisiva esquerra, els mascles, que surt de la barra superior formant com una banya horitzontal, que habita l’oceà Àrtic
Comença per
O
Mamífer carnívor de la família dels úrsids, plantígrad, de pelatge abundant, cua molt curta i cos corpulent.
Comença per
P
Individu adult dels insectes lepidòpters, de cos llarg i prim i d’ales grosses tingudes verticalment sobre el dors quan reposen.
Comença per
Q
Ocell de l’ordre dels trogoniformes, de plomatge molt acolorit, que viu a l’Amèrica Central.
Comença per
R
Mamífer rosegador de la família dels múrids, de poca grandària, el cap diferenciat del cos, la cua llarga i escamosa, el crani allargat i sense ullals ni premolars.
Comença per
S
Rèptil ofidi.
Comença per
T
Peix condricti de cos fusiforme, gros, amb fenedures branquials laterals, amb dents tallants i poderoses, bon nedador i molt voraç.
Comença per
U
Mamífer primat del gènere Cacajao, del grup dels platirrins, de cua curta i orelles semblants a les humanes, propi de l’Amèrica del Sud.
Comença per
V
Femella del bou.
Comença per
W
És un peix escorpià que es troba a tot el món als mars tropicals i subtropicals. És més conegut pels pescadors esportius, ja que la seva velocitat i la seva qualitat de carn de gran qualitat el converteixen en un preuat peix de caça.
Comença per
X
Mamífer carnívor de la família dels cànids, més petit que el llop i de costums solitaris, que es nodreix d’altres mamífers, d’ocells i de fruita, de carronya i de deixalles.
Conté
Y
Peix de la família dels bràmids, de cos comprimit i alt, de 20 a 60 centímetres de llargada, de color negrós, amb el cap arrodonit, la boca obliqua, les escates grosses, la cua forcada i una sola aleta dorsal semblant a l’anal, de vida pelàgica.
