1
Gegants tipics del barri més mariner de Barceloneta. Ell és un pescador i ella una peixetera del barri.
2
Són uns elements de protocol del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès. Formen part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona gràcies a l\'Esbart Català de Dansaires. Actualment són vuit figures.
3
Les figures originals van ser construïdes el 1906 a Olot inspirant-se en els gegants d’aquella ciutat; des de les hores no han deixat mai d’actuar, per tant, a part dels de la ciutat, són els gegants en actiu més vells de Barcelona.
4
Grup de persones que es dedica a la recuperació, el manteniment i la difusió de la dansa tradicional popular catalana
5
És una nena d\'uns tretze anys, vestida com una barcelonina del segle IV, època quan, el llegendari barceloní diu que va viure la primera patrona de la ciutat.
6
El bandolerisme català ja té una forta importància cap al segle XVI, és un bandolerisme \"dels humils\", conseqüència de la pobresa. Com a fenomen social important, el bandolerisme català fou condicionat principalment per la crisi econòmica, és a dir, per la manca d\'adequació entre unes estructures socioeconòmiques i una demografia en augment. A Catalunya, com arreu d\'Europa, és una creació romàntica la consideració del bandolerisme i del seu protagonista com una mena d\'heroi \"polític\". El bandolerisme va contribuir a donar una conceptuació especial de Catalunya a les altres esferes de la monarquia.
7
És una peça de calcer que té la sola feta o bé de fibra d\'espart (origen del seu nom) o de cànem. A Catalunya i el País Valencià,ha agafat caire de calçat nacional.
8
Figures buides de cartó que representa un cap molt gros. Porta uns forats a la part dels ulls que permeten que la persona que se la posa al cap pugui veure-hi. En algunes processons i cercaviles es passegen pels carrers.
9
Aquestes figures dels gegants i dels gegantons són recuperades al 1960, després de descobrir les seves restes arraconades a sota del campanar de l\'església de Santa Maria del Pi.
10
Complement de la indumentària tradicional catalana que es posa al cap
11
Personatge que donava nom a una revista satírica barcelonina publicada entre 1902-1912
12
És un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l\'objectiu és evitar la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen. És un acte celebrat majoritàriament a Catalunya, però també s\'ha estès pel País Valencià, les Illes Balears i Catalunya Nord.
13
Torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se\'n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80.
14
La tradició ens diu que només funcionava un dia a l\'any, i sempre dins el cicle nadalenc. El costum era que fes uns crits aterridors, tot movent els ulls i la mandíbula de manera inquietant i esglaiadora. La canalla, que es concentrava a l\'església sota l\'orgue, era alliçonada pels grans; tot seguit, mentre el cap de moro feia ganyotes entre la cridòria i els nervis de la quitxalla, vomitava confits, castanyes i llaminadures per la boca.
15
És una peça de bestiari popular català pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona, com també ho són l\'Àliga, el Lleó, el Drac o la Víbria. El personatge s\'estengué per tota Occitània, per les terres de la Corona d\'Aragó i per la resta de la península amb formes ben diverses, des de les semblants al mite occità fins a les properes al clàssic drac.
16
Nom del gegant del pi
17
Grup de tabalers del casc antic.
18
Aquesta activitat té lloc al primer terç del segle XX, per mimetisme amb els Sòkol Txecoslovacs, que són una manifestació gimnàstic-esportiva. A Catalunya els Sòkol arrelaren a la societat d’aleshores, a l’ampar de moviments Catòlics. Passaren a anomenar- se Falcons, que és la traducció literal de Sòkol. Els Falcons han variat lleugerament des dels seus inicis, adoptant influències Castelleres pel que fa a la indumentària, acompanyament de les figures amb gralles, etc.
19
És una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la cobla.
20
És un instrument musical aeròfon de vent-fusta de doble canya i tub cònic, àmpliament fet servir en el folklore català.
21
És un element festiu tradicional i popular de grans proporcions que sol representar una persona, que està pensat per a participar en celebracions i festes ciutadanes, que és aguantat per una estructura interna i que és portat per una o vàries persones, que du un vestit adient per al personatge que representa i que balla al ritme d\'una música.
22
Nom d\'un gegantó graller
23
És una peça d\'indumentària que es caracteritza per ser molt més llarga que ampla i per la seva resistència. Serveix per a cenyir el cos per la cintura, rodejant aquesta i donant-li diferents voltes. Al segle XIX la duien els pagesos i artesans per a escalfar els ronyons i protegir els lumbars durant el treball al camp.
