New Activity
New Activity
All the activities
Play Quiz
1. 
El SN no s'encarrega de
A.
Controlar la freqüència respiratòria i la freqüencia cardiaca.
B.
Funcions cognitives (atenció, orientació, memòria, gnòsies, funcions executives, pràxies, llenguatge, cognició social y habilitats visoespacials).
C.
Transportar oxigen a totes les cèl·lules de l'organisme per a que aquestes puguin portar a terme la seva funció.
D.
Percebre i interpretar estímuls i executar les respostes corresponents.
E.
Controlar cicles de son-vigília.
2. 
Els elements i estructures que protegeixen el SNC són...
A.
la medul·la espinal, les vèrtebres i els ossos del crani.
B.
els ossos plans del crani i les vèrtebres.
C.
les meninges (duramare, aracnoides i piamare) i el líquid cefalorraquidi (LCR).
D.
el múscul esquelètic i el múscul llis que envolten els nervis.
3. 
La laringe forma part de l'aparell digestiu i permet el pas de l'aliment de la boca a l'esòfag.
A.
V
B.
F
4. 
En la imatge, pot observar-se ... En aquest òrgan ...
A.
el còlon ... s'absorbeixen principalment els nutrients.
B.
l'estòmac ... que permet que el quimus es barregi amb els sucs pancreàtics i la bilis.
C.
l'intestí prim ... es formen les femtes (heces) amb els nutrients que no han pogut ser digerits ni absorbits.
D.
Cap opció és correcta.
E.
el còlon ... s'absorbeixen principalment els nutrients.
F.
l'intestí prim ... es formen les femtes (heces) amb els nutrients que no han pogut ser digerits ni absorbits.
5. 
Les intoxicacions produïdes per ingestió de substàncies tòxiques solen ser causades per...
A.
medicaments, drogues d'abús, productes químics o aliments, principalment.
B.
únicament substàncies inhalades, com per exemple mostassa sulfurada (gas mostassa),que es va utilitzar per primera vegada durant la I Guerra Mundial.
C.
drogues d'abús. No és possible intoxicar-se amb medicaments.
D.
únicament elements radioactius, com el poloni-210 o plutoni, iode, estronci i cesi radioactius.
6. 
La hipoglucèmia...
A.
consisteix en un augment sobtat de la glucèmia, que únicament pot ser greu si supera els 180-200 mg/dl.
B.
s'identifica inicialment per: micció excessivament freqüent, augment de la set, visió borrosa, fatiga i mal de cap.
C.
pot aparèixer en persones diabètiques o en persones que porten molt temps en dejú.
D.
Totes les opcions són correctes.
7. 
Quines de les següents funcions són atribuïdes a l'aparell locomotor?
A.
Dona suport mecànic al cos i permet mantenir la postura.
B.
El sistema ossi protegeix els òrgans vitals (encèfal, medul·la espinal, cor...).
C.
Les cèl·lules de l’interior dels ossos participen en la formació de cèl·lules sanguínies.
D.
Participa en el moviment gràcies a la inserció dels músculs amb els ossos a través dels tendons, que actuen com a palanca permetent el moviment del cos. A més, la contracció muscular produeix calor.
E.
Intervé en el metabolisme del calci regulant-ne la concentració en sang (calcèmia), ja que en els ossos s’emmagatzemen calci i altres minerals com el fòsfor, el magnesi i el fluor.
8. 
Exemple(s) d'articulació(ons) immòbil(s) = sinartrosis.
A.
Sutures entre els ossos plans del crani; articulacions esterno-costals (entre les costelles i l'esternó).
B.
Cap resposta és correcta.
C.
Articulacions intervertebrals de la columna lumbar.
D.
Tots els exemples són articulacions immòbils o sinartrosis.
9. 
El sistema nerviós perifèric (SNP) és la part del sistema nerviós formada per...
A.
l'encèfal i la medul·la espinal.
B.
les meninges, l'encèfal i la medul·la espinal.
C.
nervis (raquidis i parells cranials) i ganglis nerviosos.
D.
les meninges, els nervis i els ganglis nerviosos.
10. 
Durant la inspiració, la relaxació del diafragma i els músculs intercostals permet que disminueixi el volum de la caixa toràcica. Això produeix una disminució de la pressió a l’interior dels pulmons i, per tant, l’aire entra.
A.
V
B.
F
11. 
Durant l'intercanvi de gasos, el diòxid de carboni de la sang capil·lar passa als alvèols pulmonars. L’oxigen dels alvèols passa a la sang capil·lar.
A.
V
B.
F
12. 
Les fases principals que permeten que el cor porti a terme la funció de bombejar sang a les diferents parts del cos són...
A.
La diàstole, en que les parets de les aurícules i els ventricles es contreuen i s’omplen de sang procedent de les venes; i la sístole auricular, durant la qual es relaxen les aurícules i la sang passa als ventricles. A la sístole ventricular les parets dels ventricles es relaxen i la sang s'expulsa.
B.
La sístole, en que les parets de les aurícules i els ventricles es relaxen i s’omplen de sang procedent de les venes; i la diàstole auricular, durant la qual es relaxen les aurícules i la sang passa als ventricles. A la sístole ventricular les parets dels ventricles es relaxen i la sang s'expulsa.
C.
La diàstole, en que les parets de les aurícules i els ventricles es relaxen i s’omplen de sang procedent de les venes. Durant la sístole auricular, les parets de les aurícules es contrauen i la sang passa als ventricles. A la sístole ventricular, les parets dels ventricles es contrauen i (a) la sang del ventricle esquerre passa a l’artèria aorta cap a la resta del cos; (b) la sang del ventricle dret passa a l’artèria pulmonar cap als pulmons.
D.
Cap de les opcions és correcta.
13. 
La luxació i l'esguinç
A.
Són el mateix, pel que els termes són intercanviables.
B.
La diferència entre un esquinç i una luxació és que, en l'esquinç, la posició de l’ós no varia, mentre que, en la luxació, els ossos es separen i aquesta separació més gran del normal es pot observar en una radiografia o, fins i tot a ull nu. Sabrem que és una luxació perquè el dolor és molt fort, l’articulació està deformada i pràcticament no es pot moure.
C.
En una luxació el dolor és molt fort, l’articulació està deformada i pràcticament no es pot moure.
D.
L'esguinç cursa amb l’estirament o el trencament dels lligaments, i es pot produir com a conseqüència d’un estirament brusc, un cop o una torçada. Quan una persona es fa un esquinç sent un dolor localitzat en la zona de la lesió però pot moure l’articulació, encara que el moviment li augmenti el dolor.
14. 
Respecte a la contusió
A.
Es diferencia d'una fractura en que, en aquesta, es produeix el trencament de l'ós, mentre que en la contusió, que també és un tipus de traumatisme, no s'arriben a trencar ni la pell ni l'ós subjacent.
B.
Mentre que la fractura és un tipus de traumatisme, la contusió no.
C.
Les contusions poden ser obertes (quan hi ha ferida a la pell) o tancades (quan la pell està intacta). Es manifesten per la presència d’un dolor intens, deformitat i/o escurçament de l’extremitat i per inflamació i hematoma. La zona afectada no es pot moure voluntàriament. Si la contusió és oberta existeix risc d’infecció.
15. 
Els músculs la contracció dels quals és voluntària són de tipus...
A.
És el múscul miocàrdic, que es tracta de musculatura llisa situada al cor.
B.
És el múscul llis que uneix diferents superfícies òssies entre elles per a permetre el moviment amb la seva contracció.
C.
És el múscul esquelètic, típic de les vísceres abdominals.
D.
Cap de les opcions és correcta.
16. 
Respecte a la circulació major i menor
A.
Circuit sistèmic o menor: és la part del sistema circulatori que transporta sang oxigenada del cor cap a la resta del cos i retorna sang pobra en oxigen al cor.
B.
La circulació sistèmica és, en termes de distància, molt més llarga que la pulmonar, ja que transporta sang a totes les parts del cos llevat dels pulmons.
C.
Circuit pulmonar o major: la circulació pulmonar és la part del sistema circulatori que transporta sang desoxigenada des del cor fins als pulmons, per després tornar-la oxigenada al cor.
17. 
Respecte a la clasificació dels esguinços, els més greus són
A.
Grau II
B.
Grau III
C.
Grau I
18. 
El cop de calor
A.
Es produeix a causa de que el nostre cos no pot regular la temperatura, ja sigui perquè fora fa molta calor, per un esforç físic important o perquè tenim febre i no hem pres prou líquid. Per tant, la temperatura corporal augmenta (hipertèrmia) de forma exagerada, generalment per sobre dels 40ºC.
B.
S'anomena també hidrocució i és un un xoc termodiferencial (diferència brusca de la temperatura), caracteritzat per un estat sincopal provocat pel contacte brusc de la pell i de les vies respiratòries superiors amb l'aigua freda, fet que desencadena un reflex d'inhibició de la respiració i la circulació generant una sobrecàrrega cardíaca dreta que ocasiona a la majoria dels casos una aturada cardiorespiratòria.
C.
Cap de les opcions anteriors és correcta.
19. 
Respecte a l'angina de pit i l'infart de miocardi
A.
Són dos entitats nosològiques molt similars i que cursen amb dolor al pit i dificultat per respirar, entre d'altres.
B.
Són entitats molt semblants que es diferencien entre elles perqué, en el cas de l'angina, part del cor es necrosa (mor) i en el cas de l'infart, es produeix una isquèmia limitada en el temps i reversible.
C.
Ambdues opcions són correctes.
20. 
Un atac d’asma...
A.
És un atac greu que fa molt difícil la respiració als nens a causa d’una infecció vírica que cursa amb la inflamació de la tràquea i de la laringe. Com a norma general, l’atac succeeix de nit i pot ser molt alarmant, però generalment no provoca conseqüències. Si persisteix o es veu que és greu, i a més hi ha febre, hi ha la possibilitat que sigui una epiglotitis.
B.
És una respiració ràpida i profunda; generalment és una manifestació d’ansietat aguda, i acostuma a anar acompanyada d’un atac de pànic. Quan s’hiperventila, l’equilibri entre l’oxigen (O 2 ) i el diòxid de carboni (CO 2 ) es trenca; és a dir, els nivells en sang d’O 2 augmenten i els de CO 2 disminueixen. Com a conseqüència, bàsicament, passen dues coses: que el nivell de CO 2 disminueix en sang, o que, a causa dels descensos del nivell de CO 2 en sang, el pH de la sang s’eleva. Quan el nivell de CO 2 disminueix en sang, el cervell ho detecta i immediatament intentarà posar-hi remei. El primer que farà serà reduir l’impuls de respirar, de manera que es redueixin considerablement les quantitats d’O 2 inspirades.
C.
En un atac d’asma, la musculatura de les vies aèries pulmonars pateix unes contraccions i les parets de les vies respiratòries s’inflamen, fent cada cop les vies respiratòries més estretes i, com a conseqüència, dificultant el pas de l’aire.