Mireia

REESCRIU EL TEXT COMPLETANT LES PARAULES QUE FALTEN:

Aquell capvespre, el capvespre del dia D, _____ _____ contenta. Nosaltres ja no.
Era ella, l’única que es _____ contemplant l’espectacle. _________, visualitzeu l’escena. El foc rabiós _____ bullir _____ olla plena d’ossos humans, mentre fastigoses gotes d’_____ i greix _____ sobre el banc de la cuina i el colorejaven d’un ocre rogenc. Els ossos _____ lentament, sí, i les nostres _____ també.
En aquells _____, nosaltres ja _____ que això que li _____ a _____ no era un rampell passatger, _____ el _____ d’un procés psicològic intern que li devia haver durat... anys?, dècades? Els pocs familiars seus que nosaltres _____, _____ que de joveneta era especialment «pura d’_____», i que _____ de qualsevol cosa. Tanmateix, nosaltres no ens ho _____ _____, això. Vosaltres _____________? Sí, costava de creure, especialment quan la _____ disfrutar d’eixa manera amb coses que, sincerament, farien _____ els intestins del forense més impassible.
Com en aquell capvespre del dia D, mentre tu i _____ _____ els xiquets al cine i _____ la pel·lícula. Mentre nosaltres _____ del foc les castanyes de _____. O, parlant clar, les olles macabres de _____: una amb ossos, l’altra amb pell, l’altra amb ves a saber quina _____. A ella, li _____ els ulls, plens de venjança. A València, li _____ la nit al damunt.