Tipologia textualOnline version Identifica els els elements i característiques del tipus de text de l'enunciat. by IES ENRIC VALOR IES ENRIC VALOR 1 Text narratiu 2 Text argumentatiu 3 Text expositiu 4 Text descriptiu 5 Teatre 6 Text instructiu 7 Text predictiu S'estructura en tres parts. Plantejament: es presenta el tema, els personatges, el marc espacial i temporal. Nus: es desenvolupen les accions que modifiquen la sitiuació inicial descrita al plantejament. Desenllaç: es resolen els fets. El temps verbal dominant és el passat (sobretot el pretèrit perfet simple o perifràstic, en combinació amb els altres temps verbals) encara que també hi pot haver present i futur. Abunden adverbis i locucions adverbials de temps; construccions de preposicions + sintagmes nominals; oracions subordinades temporals; verbs i substantius que indiquen temps Segons la posició de la tesi, pot ser inductiu, deductiu, enquadrat o circular Preguntes retòriques, cites cèlebres. Ús de l’oració negativa per contestar afirmacions de l’interlocutor o d’interrogatives retòriques per cridar l’atenció del lector. Nexes conjuntius ordinals, distributius i classificatius, adversatius, causals, finals… Llenguatge clar, concís i denotatiu. Estructura: Introducció (presenta el tema) Desenvolupament (desplega les idees) Conclusió Predomini del present d'indicatiu amb valor atemporal. L’ordenació pot ser ascendent o descendent, del particular al generals, dels conceptes concrets als abstractes o viceversa. Objectiva o subjectiva (científica o literària). Hi domina el valor referencial o el poètic. Predominen els substantius i adjectius (i relatius) Abunden les oracions atributives. Recursos estilístics: comparació, metonímia i metàfora. És una forma d’expressió literària basada en el diàleg, en prosa o en vers, i que incorpora al text escrit un eun element nou que és la representació. Els decorats, les llums són elements junt amb el paper de l’actor i el text que componen l’obra teatral. Tradicionalment solen tenir tres actes que es corresponen al plantejament, nus i desenllaç. Serveix per ensenyar-nos a fer una cosa, ens diu com hem de fer un determinat procés per arribar a un objectiu. Presentació on es mostren els elements bàsics del procés i s’explica l’objectiu. El temps verbal més utilitzat és l’imperatiu. ·També es fa servir el present, el futur, la forma impersonal “es”, les perífrasis d’obligació (haver de, caldre…). Exposa fets que poden donar-se en el futur. Els textos de predicció meteorològica, d’explicació dels avanços de la ciència en el futur serien, d’explicació de les característiques d’un viatge o una excursió que hem de fer... Es poden fer servir el condicional o perífrasis semblants: és possible, podria ser que…