ELS PARLARS DE LES ILLES BALEARS I L'ALGUERÈS

El català insular, també anomenat balear, és parlat a les illes Balears (Mallorca i Menorca) i les Pitiüses (Eivissa i Formentera) . Constitueix un dialecte pertanyent al grup oriental, amb el mateix origen que el català central, cosa que n'explica l'afinitat. La seva insularitat ha motivat que encara mantingui moltes formes arcaiques i, per altra banda, hagi fet una evolució autònoma.

Característiques Fonètiques

- Conservació de la -r final en paraules com "mar" o "flor", pronunciada com a vibrant alveolar.
- Ús de la 'ç' per representar el so /s/ sord, com en "açò" (això) o "açí" (aquí).
- Tendència a la vocalització de la 'l' en posició final, convertint-la en 'u' (per exemple, "sol" es pronuncia "sou").
- Distinció clara entre vocals obertes i tancades, amb influència de l'accent balear.

Característiques Morfològiques

- Articles definits: "es" per al masculí plural (en lloc de "els"), "sa" per al femení singular (en lloc de "la"), i "ses" per al femení plural (en lloc de "les").
- Pronoms: Ús de "jo" en lloc de "em" en algunes construccions, i formes com "mos" per "ens".
- Verbs: conservació de formes arcaiques, com "som" per "som" (1a persona plural), i conjugacions particulars en el present d'indicatiu (per exemple, "parlam" per "parlem").

Característiques Lèxiques

- Vocabulari específic: Paraules com "açò" (això), "allà" (allí), etc.
- Influències externes: Incorporació de termes del castellà, àrab o italià, però amb adaptacions catalanes, com "xiringuito" per "quiosc de begudes".
- Expressions idiomàtiques: Frases pròpies com "bon dia tengueu" (bon dia) o "quina hora és?" amb variants locals.