Matching Pairs Les figures retòriquesOnline version Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. by Maria Josep Cebrian Miquel 1 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 2 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 3 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 4 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 5 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 6 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 7 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 8 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 9 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 10 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 11 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... 12 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 13 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 14 Hipèrbole: Exageració forta. 15 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. tindreu els ulls vessant i les mans buides! Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... heu proclamat al món la vostra proesa solidària La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui.
New game