Matching Pairs Festes modernistesOnline version Lliga cada festa modernista amb l'explicació que se'n fa. by Francesc Llopart Puignau 1 1897. Quarta festa modernista 2 1894. Tercera festa modernista 3 1899. Cinquena festa modernista 4 1893. Segona festa modernista 5 1892. Primera festa modernista Els actes d’aquesta festa es van barrejar amb els organitzats amb motiu de la festa major. Es van posar en escena dues obres d’Ignasi Iglésias, Lladres i La reina del cor, i L’alegria que passa. Per tant, el centre d’interès d’aquesta festa va ser el teatre modernista. Com que era ben evident que la població de Sitges s’implicava en les festes modernistes, hi va haver dos actes, multitudinaris, ben destacats: l’entrada de dos quadres d’El Greco en processó i la inauguració oficial del Cau Ferrat. Després d’aquests dos actes i del dinar, es va fer un certamen literari en el qual es van llegir les Estrofes decadentistes de Joan Maragall. Entre els participants d’aquesta festa es poden destacar Josep Puig i Cadafalch, Josep Yxart, Josep Pin i Soler i Joan Sardà En aquesta festa es va fer bàsicament un homenatge a la música modernista. Els actes es van celebrar al Casino Prado, un teatre decorat per Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol. La festa va començar amb la interpretació d’un poema simfònic. Després d’un discurs de Rusiñol a favor de la música modernista, es va estrenar l’òpera La fada, amb lletra de Jaume Massó i Torrents i música d’Enric Morera Rusiñol i la resta d’organitzadors d’aquesta festa tenien la convicció que calia conèixer els principals nuclis culturals europeus, per la qual cosa la festa es va centrar en el nucli belga. Per tant, hi va participar activament el músic Enric Morera (que s’havia format a Brussel·les) i s’hi va representar La intrusa, de Maurice Maeterlink (un jove autor teatral belga). Aquesta festa es va anomenar, quan es va celebrar, Primera Exposició de Belles Arts. Rusiñol va organitzar, a l’Ajuntament, una exposició de pintors sitgetans luministes –als quals unia l’interès per la llum i les atmosferes que oferia Sitges– i d’altres pintors destacats (ell mateix, Ramon Casas i Eliseu Meifrén). Molts d’aquells quadres es poden veure actualment al Museu Maricel i al Cau Ferrat. Per tant, aquesta festa va constituir un homenatge a la nova pintura, la pintura modernista.
New game