
Fill in the Blanks La societat romanaOnline version Completa las frases sobre la sociedad romana con las palabras clave proporcionadas. by Marc Pardo Guillem 1 llibertat dominant personal clients econòmiques seus Romana lliberts plebeus política aristocràtiques amos domèstica representació República econòmics subjecta mercat independència amo patrons prejudicis clientela assistència diversa política llibertat servitud servitud botí socials lleis servitud igualtat discriminació baixes llibertat patricis brutal patricis econòmics Els , coneguts com la classe de l'antiga Roma , formaven part de les famílies nobles i que descendien dels fundadors de la ciutat . Aquesta elite social destacava per la seua riquesa , prestigi i influència , sent els únics amb accés als càrrecs més importants de la . Posseïen grans extensions de terres , controlaven els afers religiosos i governaven sobre les classes més . La seua autoritat era tan àmplia que podien promulgar que beneficiaven els interessos i social . Els constituïen la majoria de la població romana i eren una classe social que abraçava tots els sectors i ocupacionals . Des dels agricultors fins als artesans i comerciants , els plebeus constituïen la columna vertebral de l'economia romana . Tot i no gaudir dels privilegis dels patricis , tenien drets bàsics com la , la propietat i el dret a formar part de l'exèrcit . La seua lluita per la i la va conduir a la creació d'institucions com els tribunals de la plebe , que defensaven els seus interessos davant dels patricis i lluitaven per aconseguir reformes legals en benefici de la seua classe . Els esclaus , capturats com a de guerra o adquirits en el d'esclaus , constituïen una part substancial de la població romana . Com a propietat dels seus , els esclaus no tenien drets legals ni personalitat jurídica , i la seua vida estava totalment a la voluntat dels seus propietaris . Malgrat la seua condició submissa , desempenyien un paper essencial en l'economia romana , treballant en diversos sectors com la llaurança , la construcció , la i fins i tot en tasques especialitzades com la medicina i l'ensenyament . La seua situació variava des de la més fins a una forma de servitud més suavitzada en la qual podien acumular estalvis i aspirar a la . Els són persones plenes de vida que es relacionen amb els patricis en una relació de dependència i protecció coneguda com a . Acceptaven els beneficis i el suport dels seus patrons a canvi de fidelitat , suport polític i en moments de necessitat . Aquesta relació era fonamental per a la cohesió social i política de Roma , i establia forts llaços amb els patrons i proporcionava seguretat i oportunitats en una societat dominada pels . Per mantenir una certa , els clients estaven subjectes a les expectatives dels seus i esperaven recíprocament el seu favor i suport . Els eren persones que havien estat esclaus però que havien aconseguit la mitjançant diversos mitjans , com ara la manumissió o la per termini . Encara que formalment lliures , molts lliberts encara estaven vinculats al seu antic per raons o . Tenien la capacitat de viure de manera independent , exercint ocupacions remunerades i adquirint propietats . No obstant això , molts es trobaven en una situació social complexa , i malgrat ser lliures , no gaudien dels mateixos drets que els ciutadans nascuts lliures . En molts casos , es veien sotmesos a i social , ja que encara eren vistos com a inferiors pels membres de les classes més altes de la societat romana . 2 lliberts romana botí agricultors servitud patricis clientela plebeus representació amos clients assistència dominant lleis econòmiques domèstica patricis socials econòmics aristocràtiques subjecta independència Romana econòmics llibertat diversa llibertat Els , coneguts com la classe de l'antiga Roma , formaven part de les famílies nobles i que descendien dels fundadors de la ciutat . Aquesta elite social destacava per la seua riquesa , prestigi i influència política , sent els únics amb accés als càrrecs més importants de la República . Posseïen grans extensions de terres , controlaven els afers religiosos i governaven sobre les classes més baixes . La seua autoritat era tan àmplia que podien promulgar que beneficiaven els seus interessos i social . Els constituïen la majoria de la població romana i eren una classe social que abraçava tots els sectors i ocupacionals . Des dels fins als artesans i comerciants , els plebeus constituïen la columna vertebral de l'economia . Tot i no gaudir dels privilegis dels patricis , tenien drets bàsics com la llibertat personal , la propietat i el dret a formar part de l'exèrcit . La seua lluita per la igualtat i la política va conduir a la creació d'institucions com els tribunals de la plebe , que defensaven els seus interessos davant dels patricis i lluitaven per aconseguir reformes legals en benefici de la seua classe . Els esclaus , capturats com a de guerra o adquirits en el mercat d'esclaus , constituïen una part substancial de la població romana . Com a propietat dels seus , els esclaus no tenien drets legals ni personalitat jurídica , i la seua vida estava totalment a la voluntat dels seus propietaris . Malgrat la seua condició submissa , desempenyien un paper essencial en l'economia romana , treballant en diversos sectors com la llaurança , la construcció , la servitud i fins i tot en tasques especialitzades com la medicina i l'ensenyament . La seua situació variava des de la servitud més brutal fins a una forma de servitud més suavitzada en la qual podien acumular estalvis i aspirar a la . Els són persones plenes de vida que es relacionen amb els patricis en una relació de dependència i protecció coneguda com a . Acceptaven els beneficis i el suport dels seus patrons a canvi de fidelitat , suport polític i en moments de necessitat . Aquesta relació era fonamental per a la cohesió social i política de Roma , i establia forts llaços amb els patrons i proporcionava seguretat i oportunitats en una societat dominada pels . Per mantenir una certa , els clients estaven subjectes a les expectatives dels seus patrons i esperaven recíprocament el seu favor i suport . Els eren persones que havien estat esclaus però que havien aconseguit la mitjançant diversos mitjans , com ara la manumissió o la per termini . Encara que formalment lliures , molts lliberts encara estaven vinculats al seu antic amo per raons o . Tenien la capacitat de viure de manera independent , exercint ocupacions remunerades i adquirint propietats . No obstant això , molts es trobaven en una situació social complexa , i malgrat ser lliures , no gaudien dels mateixos drets que els ciutadans nascuts lliures . En molts casos , es veien sotmesos a prejudicis i discriminació social , ja que encara eren vistos com a inferiors pels membres de les classes més altes de la societat romana .

Fill in the Blanks

La societat romanaOnline version

Completa las frases sobre la sociedad romana con las palabras clave proporcionadas.

by Marc Pardo Guillem

llibertat dominant personal clients econòmiques seus Romana lliberts plebeus política aristocràtiques amos domèstica representació República econòmics subjecta mercat independència amo patrons prejudicis clientela assistència diversa política llibertat servitud servitud botí socials lleis servitud igualtat discriminació baixes llibertat patricis brutal patricis econòmics

Els , coneguts com la classe de l'antiga Roma , formaven part de les famílies nobles i que descendien dels fundadors de la ciutat . Aquesta elite social destacava per la seua riquesa , prestigi i influència , sent els únics amb accés als càrrecs més importants de la . Posseïen grans extensions de terres , controlaven els afers religiosos i governaven sobre les classes més . La seua autoritat era tan àmplia que podien promulgar que beneficiaven els interessos i social .

Els constituïen la majoria de la població romana i eren una classe social que abraçava tots els sectors i ocupacionals . Des dels agricultors fins als artesans i comerciants , els plebeus constituïen la columna vertebral de l'economia romana . Tot i no gaudir dels privilegis dels patricis , tenien drets bàsics com la , la propietat i el dret a formar part de l'exèrcit . La seua lluita per la i la va conduir a la creació d'institucions com els tribunals de la plebe , que defensaven els seus interessos davant dels patricis i lluitaven per aconseguir reformes legals en benefici de la seua classe .

Els esclaus , capturats com a de guerra o adquirits en el d'esclaus , constituïen una part substancial de la població romana . Com a propietat dels seus , els esclaus no tenien drets legals ni personalitat jurídica , i la seua vida estava totalment a la voluntat dels seus propietaris . Malgrat la seua condició submissa , desempenyien un paper essencial en l'economia romana , treballant en diversos sectors com la llaurança , la construcció , la i fins i tot en tasques especialitzades com la medicina i l'ensenyament . La seua situació variava des de la més fins a una forma de servitud més suavitzada en la qual podien acumular estalvis i aspirar a la .

Els són persones plenes de vida que es relacionen amb els patricis en una relació de dependència i protecció coneguda com a . Acceptaven els beneficis i el suport dels seus patrons a canvi de fidelitat , suport polític i en moments de necessitat . Aquesta relació era fonamental per a la cohesió social i política de Roma , i establia forts llaços amb els patrons i proporcionava seguretat i oportunitats en una societat dominada pels . Per mantenir una certa , els clients estaven subjectes a les expectatives dels seus i esperaven recíprocament el seu favor i suport .

Els eren persones que havien estat esclaus però que havien aconseguit la mitjançant diversos mitjans , com ara la manumissió o la per termini . Encara que formalment lliures , molts lliberts encara estaven vinculats al seu antic per raons o . Tenien la capacitat de viure de manera independent , exercint ocupacions remunerades i adquirint propietats . No obstant això , molts es trobaven en una situació social complexa , i malgrat ser lliures , no gaudien dels mateixos drets que els ciutadans nascuts lliures . En molts casos , es veien sotmesos a i social , ja que encara eren vistos com a inferiors pels membres de les classes més altes de la societat romana .

lliberts romana botí agricultors servitud patricis clientela plebeus representació amos clients assistència dominant lleis econòmiques domèstica patricis socials econòmics aristocràtiques subjecta independència Romana econòmics llibertat diversa llibertat

Els , coneguts com la classe de l'antiga Roma , formaven part de les famílies nobles i que descendien dels fundadors de la ciutat . Aquesta elite social destacava per la seua riquesa , prestigi i influència política , sent els únics amb accés als càrrecs més importants de la República . Posseïen grans extensions de terres , controlaven els afers religiosos i governaven sobre les classes més baixes . La seua autoritat era tan àmplia que podien promulgar que beneficiaven els seus interessos i social .

Els constituïen la majoria de la població romana i eren una classe social que abraçava tots els sectors i ocupacionals . Des dels fins als artesans i comerciants , els plebeus constituïen la columna vertebral de l'economia . Tot i no gaudir dels privilegis dels patricis , tenien drets bàsics com la llibertat personal , la propietat i el dret a formar part de l'exèrcit . La seua lluita per la igualtat i la política va conduir a la creació d'institucions com els tribunals de la plebe , que defensaven els seus interessos davant dels patricis i lluitaven per aconseguir reformes legals en benefici de la seua classe .

Els esclaus , capturats com a de guerra o adquirits en el mercat d'esclaus , constituïen una part substancial de la població romana . Com a propietat dels seus , els esclaus no tenien drets legals ni personalitat jurídica , i la seua vida estava totalment a la voluntat dels seus propietaris . Malgrat la seua condició submissa , desempenyien un paper essencial en l'economia romana , treballant en diversos sectors com la llaurança , la construcció , la servitud i fins i tot en tasques especialitzades com la medicina i l'ensenyament . La seua situació variava des de la servitud més brutal fins a una forma de servitud més suavitzada en la qual podien acumular estalvis i aspirar a la .

Els són persones plenes de vida que es relacionen amb els patricis en una relació de dependència i protecció coneguda com a . Acceptaven els beneficis i el suport dels seus patrons a canvi de fidelitat , suport polític i en moments de necessitat . Aquesta relació era fonamental per a la cohesió social i política de Roma , i establia forts llaços amb els patrons i proporcionava seguretat i oportunitats en una societat dominada pels . Per mantenir una certa , els clients estaven subjectes a les expectatives dels seus patrons i esperaven recíprocament el seu favor i suport .

Els eren persones que havien estat esclaus però que havien aconseguit la mitjançant diversos mitjans , com ara la manumissió o la per termini . Encara que formalment lliures , molts lliberts encara estaven vinculats al seu antic amo per raons o . Tenien la capacitat de viure de manera independent , exercint ocupacions remunerades i adquirint propietats . No obstant això , molts es trobaven en una situació social complexa , i malgrat ser lliures , no gaudien dels mateixos drets que els ciutadans nascuts lliures . En molts casos , es veien sotmesos a prejudicis i discriminació social , ja que encara eren vistos com a inferiors pels membres de les classes més altes de la societat romana .

La societat romana

Use these credentials to integrate the game into an LMS compatible with LTI 1.1 such as Canvas, Moodle, or Blackboard. This way, the scores will be automatically saved into the platform’s gradebook.

La societat romana