Adivina per descripción el animals a continuaicó.
Els noms del animals es posen en Espanyol.
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Empieza por
A
Au accipitriforme de la família Accipitridae. És una de les aus de presa més conegudes i àmpliament distribuïdes de la Terra. La seva àrea de distribució inclou gran part d'Amèrica del Nord, Euràsia i el nord d'Àfrica.
Empieza por
B
Animal també coneguda com a rorcual blau, és una espècie de cetaci misticet de la família Balaenopteridae.
Empieza por
C
Animal que només es troben a Amèrica del Nord, Amèrica Central i recentment Amèrica del Sud; des del Canadà fins a Colòmbia. Habita en una gran diversitat d'ecosistemes, tropicals, temperats i àrids.
Empieza por
D
És una mena de sauròpsid de la família dels varànids, endèmic d'algunes illes d'Indonèsia central. És el llangardaix més gran del món, amb una longitud mitjana de dos a tres metres i un pes d'uns 70 kg.
Empieza por
E
És el mamífer terrestre més gran que existeix actualment. Es tracta d'una de les tres darreres espècies de proboscidis que sobreviuen avui dia
Empieza por
F
Són una família de mamífers pinnípedes adaptats a viure en medis aquàtics la major part del temps. El nom comú deriva directament del llatí phoca, que alhora té el seu origen en el grec φώκη. Se'n coneixen 33 espècies.
Empieza por
G
És un mamífer carnívor de la família Felidae. És una subespècie domesticada per la convivència amb l'ésser humà.
Empieza por
H
Mamífer paquiderm d'uns 4 m de longitud, cos molt voluminós, pell gruixuda negrosa i gairebé sense pèl, potes gruixudes i curtes, cap amb boca enorme i orelles petites; gens bé, s'alimenta de vegetals i viu en petits grups als grans rius i llacs africans.
Empieza por
I
Rèptil del mateix subordinen que el llangardaix, de grans dimensions (variable segons les espècies), que té el cos escatós, una papada generalment gran i una llarga cresta que recorre el seu dors; s'alimenta de vegetals i insectes i habita a les regions càlides del centre i el sud d'Amèrica; la seva carn i els seus ous són comestibles.
Empieza por
J
Mamífer remugant d'uns 5 m d'alt, pelatge groguenc ple de taques lleonades, coll molt llarg i esvelt, crinera curta, cap petit, banyes curtes cobertes per la pell, musell allargat, potes primes (més baixes les del darrere) i cua llarga; és veloç i resistent, i habita a la sabana africana, formant rajades.
Empieza por
K
Mamífer marsupial de fins a 80 cm de longitud, aspecte semblant a un osset, amb abundant pèl gris vermellós, orelles grans i peludes, i quatre potes prims i proveïdes d'ungles esmolades; els seus moviments són molt lents, és arborícola i viu a Austràlia.
Empieza por
L
Mamífer felí de 250 a 350 cm de longitud (cua inclosa), pelatge marró clar, cap gran, cua llarga acabada en un floc i ungles fortes que utilitza per caçar; el mascle és més gran que la femella i té una llarga cabellera que li cobreix el clatell i el coll; és carnívor i habita en rajada en deserts i estepes d'Àfrica i l'Índia.
Empieza por
M
Invertebrat marí de cos gelatinós en forma de campana o para-sol gairebé transparent de la qual pengen diversos tentacles; no té esquelet, res contraient els seus músculs i es reprodueix sexualment; hi ha moltíssimes espècies diferents.
Empieza por
N
Mamífer de l'ordre dels carnívors, d'uns 90 a 130 cm de longitud (cua inclosa), cos allargat molt flexible, cap petit, musell esmolat, potes curtes, dits units per membranes, cua llarga i gruixuda, i pèl curt, dens i impermeable, de color marró brillant, més clar a la gola; té costums aquàtics, s'alimenta principalment de peixos i viu en caus que construeix a les riberes dels rius.
Empieza por
O
Mamífer plantígrad de l'ordre dels carnívors, de grans dimensions, cos massís, pelatge llarg i abundant, coll ample, cap gran, orelles arrodonides, musell allargat, cua petita, i potes curtes i gruixudes amb cinc dits i fortes urpes; el seu camí és lent i pesat; hi ha diverses espècies.
Empieza por
P
Mamífer felí d'uns 175 a 250 cm de longitud (cua inclosa), de pelatge totalment negre o bé vermellós groguenc amb taques anellades fosques, regularment distribuïdes, i blanquinós al ventre; té cos esvelt i fort, potes una mica curtes, cua molt llarga i ungles fortes que utilitza per caçar; és molt ràpid, àgil i ferotge, i viu solitari a Àfrica i Àsia.
Empieza por
Q
Au rapaç diürna de fins a 110 cm de longitud, plomatge negre grisenc al dors i blanc comú al cap i el ventre, amb les ales llargues i angulars, i la cua llarga; és carronyer i viu a regions muntanyenques d'Àfrica, Àsia i Europa.
Empieza por
R
Mamífer rosegador més gran que el ratolí, de pèl bast i rígid, cua llarga, potes curtes, cap petit i orelles teses; és nocturn, molt fecund, destructor i voraç, i viu tant en boscos i deserts com en construccions humanes o vaixells; hi ha moltes espècies, que es diferencien sobretot en color i mida.
Empieza por
S
Rèptil sense extremitats, de cos molt allargat i estret, amb el cap aixafat, la boca gran i la pell escamosa; s'aplica aquest nom especialment als de grans dimensions; hi ha espècies terrestres i espècies aquàtiques.
Empieza por
T
Mamífer felí d'uns 250 a 400 cm de longitud (cua inclosa), de pelatge groc comú amb ratlles transversals fosques o negres al llom, el cap i la cua, blanquinós al ventre; té cos robust, cua llarga i ungles fortes que utilitza per caçar; és molt ferotge, àgil i veloç, i viu solitari a l'Índia i altres zones d'Àsia.
Empieza por
U
Ocell còrvid d'uns 45 cm de longitud, cua llarga i plomatge negre brillant, amb el ventre i les espatlles blanques; es domestica amb facilitat, i imita paraules i sons.
Empieza por
V
Serpiente venenosa de longitud mediana, cuerpo robusto de piel gris con manchas negras y cabeza triangular; habita en regiones de clima templado o cálido.
Empieza por
W
Ciervo de América del Norte, de mayor tamaño que el europeo.
Empieza por
X
La granota africana amb urpes, molt utilitzada en la investigació embriològica i antigament en proves d'embaràs, ja que produeix ous en resposta a substàncies a l'orina d'una dona embarassada.
Empieza por
Y
Mamífer èquid, femella, de grandària mitjana o gran, pèl curt de color generalment uniforme i orelles curtes; es domestica amb facilitat i sol fer-se servir per a la munta; hi ha moltes espècies diferents.
Empieza por
Z
Mamífer èquid més petit que el cavall, de pèl curt blanc o groguenc, amb llistes transversals i inclinades de color marró o negre, crinera curta i cua llarga amb un floc de truges a la punta; habita a la sabana africana, formant petits grups.
|
New game