TEST D'IDENTIFICACIÓ D'ESPÈCIES COSTANERESOnline version Es tracta d'un test visual, on es posaran diverses imatges d'espècies de peixos del Mediterrani, de la zona costanera, per a valorar el coneixement i la capacitat d'identificació d'aquestes. by Adri Gallardo 1 Té les aletes laterals grans amb forma de ventall i també bandes vermelles i blaves al voltant del cos. a Bavosa de plomall (Parablennius Pilicornis) b Dormilega de roca (Aidablennius sphynx) c Llambrega (Symphodus melanocercus) d Cabot (Gobius sp.) 2 Assoleixen una mida màxima de 4 cm, les aletes pèlviques modificades en una ventosa ventral. Punt fosc en l’origen de l’aleta dorsal i anal. a Xucladit de cap petit (Apletodon dentatus) b Blènid (Parablennius sp.) c Moll de roca (Mullus surmuletus) d Fadrí (Thalassoma pavo) 3 Cos serpentiforme, sense escates, de color groguenc clar fins a gris. No tenen aleta pèlvica. Durant el dia s’enterra a la sorra. a Congre dolç (Ariosoma balearicum) b Congre (Conger conger) c Dragonfish (Stomias boa) d Serp de mar (Ophisurus serpens) 4 Diàmetre dels ulls més ample que longitud del musell. Peix d’aigua marina, salabrosa i dolça. a Xucladit de cap petit (Apletodon dentatus) b Seitó (Engraulis encrasicolus) c Boga (Boops boops) d Joell (Atherina boyeri) 5 Part superior de la mandíbula més llarga que la inferior amb unes prolongacions òssies que li arriben fins la zona frontal ocular a Sardina (Sardina pilchardus) b Seitó (Engraulis encrasicolus) c Xanguet (Atherina hepsetus) d Joell (Atherina boyeri) 6 Aspecte de ballesta, cos molt comprimit, boca petita amb llavis carnosos, coloració grisa amb tons blaus i violetes. a Bot (Mola mola) b Surer (Balistes capriscus) c Gall de sant pere (Zeus faber) d Mero (Epinephelus marginatus) 7 Els mascles són molt territorials i difereix d’altres espècies similars perquè la primera aleta dorsal és més baixa que la segona. Els mascles tenen línies platejades al cos i blaves a les aletes. a Xucladit de cap petit (Apletodon dentatus) b Xoriguer comú (Falco tinnunculus) c Aranya leopard (Trachinus radiatus ) d Dragonet (Callionymus pusillus) 8 Cos ovalat i comprimit, cua bifurcada, de color marró o inclús fosc amb el ventre més clar. a Seriola (Seriola dumerili) b Castanyoleta (Chromis chromis) c Pagre (Pagrus pagrus) d Castanyola (Brama brama) 9 Femelles marrons i una mica ataronjades i mascles verdosos amb una línia en S ataronjada. Les femelles formen grups mentre que els mascles són solitaris. a Llambrega (Symphodus melanocercus) b Vaca serrana (Serranus escriba) c Juliola (Coris julis) d Peix escorpí (Trachinus draco ) 10 Cos comprimit de color platejat o groguenc. Té una taca negra a l’arrel de la cua i les aletes són grogues. a Variada (Diplodus vulgaris) b Orada (Sparus aurata) c Oblada (Oblada melanura) d Esparrall (Diplodus annularis) 11 Taca negra en l’arrel de la cua, la qual acaba de color negre. Taca negra a l’arrel de les aletes pectorals. Els joves poden tenir bandes enfosquides en la part superior del cos. a Sard imperial (Diplodus cervinus) b Morruda (Diplodus puntazzo) c Sard (Diplodus sargus) d Seriola (Seriola dumerili) 12 Taca negra a l’arrel de la cua i en la part superior dels ulls. Alguns tenen bandes fosques a la part superior del cos. a Sard (Diplodus sargus) b Variada (Diplodus vulgaris) c Morruda (Diplodus puntazzo) d Esparral (Diplodus annularis) 13 Banda negra entre el cos i l’inici del cap i una altra semblant a l’arrel de la cua. Tenen un color platejat o blavós. a Sard (Diplodus sargus) b Variada (Diplodus vulgaris) c Morruda (Diplodus puntazzo) d Esparrall (Diplodus annularis) 14 Cos allargat i de color groguenc o marronós, té una espina verinosa davant de l’aleta dorsal. a Blènid (Parablennius sp.) b Escórpora o cap-roig (Scorpaena porcus) c Aranyó (Echiichthys vipera) d Cabot (Gobius sp.) 15 Semblants a les anguiles. Aleta caudal bifurcada i línia lateral ben marcada. La boca és petita i es troba al final d’un musell tubular estret. Verdosos dorsalment i blanquinosos o platejats pel ventre. a Espet (Sphyraena sphyraena) b Corneta pintada (Fistularia commersonii) c Morena (Muraena helena) d Congre (Conger congre) 16 Cos allargat i cilíndric, de color beix amb taques fosques. a Moll de fang (Mullus barbatus) b Blènid (Parablennius sp.) c Cabot d’ortiga (Gobius bucchichi) d Aranyó (Echiichthys vipera) 17 La coloració pot variar de gris a marró i presenten taques. En època de reproducció el mascle és més fosc que la femella. a Cabot de roca (Gobius cobitis) b Dormilega de roca (Aidablennius sphynx) c Cabot d’alga (Gobius cruentatus) d Bavosa de plomall (Parablennius Pilicornis) 18 Coloració marronosa amb taques rosades. Els llavis són vermellosos. a Cabot de roca (Gobius cobitis) b Cabot d’arena (Gobius geniporus) c Escórpora o cap-roig (Scorpaena porcus) d Cabot d’alga (Gobius cruentatus) 19 Orificis nasals amb un petit tentacle. Coloració marró clar amb taques més fosques. a Cabot de roca (Gobius cobitis) b Cabot d’arena (Gobius geniporus) c Cabot d’alga (Gobius cruentatus) d Cabot de fang (Gobius niger) 20 Coloració marró fosc amb taques negres. Els mascles es tornen quasi negres en temporada de reproducció. a Cabot de roca (Gobius cobitis) b Castanyoleta (Chromis chromis) c Cabot d’alga (Gobius cruentatus) d Cabot de fang (Gobius niger) 21 Presenta dues aletes dorsals, una a continuació de l’altra i les aletes pèlviques s’han modificat en forma de ventosa. a Calacabot (Gobius paganellus) b Cabot d’arena (Gobius geniporus) c Bavosa de plomall (Parablennius Pilicornis) d Cabot de fang (Gobius niger) 22 Coloració bruna o vermell fosc. A la part posterior del cap pot tenir una faixa de color més clar. a Morena (Muraena helena) b Congre (Conger conger) c Morenot (Gymnothorax unicolor) d Serp de mar (Ophisurus serpens) 23 Coloració molt variable que pot anar des del marró, passant pel verd, fins al blau fosc. Tot i així les aletes solen ser de color blau cel. a Xucla (Spicara maena) b Tord negre (Labrus merula) c Fadrí (Thalassoma pavo) d Pagre (Pagrus pagrus) 24 Cos recobert de petites marques blanques. La seva coloració varia amb l’edat passant de coloracions verdoses a més marronoses. a Grívia (Labrus viridis) b Tord negre (Labrus merula) c Mero (Epinephelus marginatus) d Salpa (Sarpa salpa) 25 Coloració críptica i característiques molt semblants a altres blènids. Pot romandre fora de l’aigua un cert temps. a Blènid (Parablennius sp.) b Cabot d’arena (Gobius geniporus) c Cabot d’alga (Gobius cruentatus) d Futarra (Lipophrys trigloides) 26 Musell lleugerament punxegut. De color platejat amb unes línies verticals que poden ser grogues fosques o més marronoses. a Sard (Diplodus sargus) b Mabre (Lithognathus mormyrus) c Morruda (Diplodus puntazzo) d Sarg imperial (Diplodus cervinus) 27 Té una taca negra al pectoral i una altra daurada al cap. a Llissa llobarrera (Mugil cephalus) b Llobarro (Dicentrarchus labrax) c Llissa galta-roja (Liza aurata) d Verat (Scomber scombrus) 28 De color platejat amb taques groguenques i el ventre més blanquinós. Alguns adults poden viure en aigua dolça. a Llisa vera (Chelon labrosus) b Llissa llobarrera (Mugil cephalus) c Llissa galta-roja (Liza aurata) d Seriola (Seriola dumerili) 29 Les barres verticals brunes i els llavis gruixuts son caràcteristiques distintives. a Sard imperial (Diplodus cervinus) b b) Sard (Diplodus sargus) c Morruda (Diplodus puntazzo) d Salpa (Sarpa salpa) 30 Aquest peix canvia de color i d’hàbitat quan creix i madura a Moll reial (Apogon Imberbis) b Mollera de roca (Phycis phycis) c Moll de roca (Mullus surmuletus) d Moll de fang (Mullus barbatus) 31 Aquest és un peix carnívor que s’alimenta d’altres peixos o de petits crustacis. a Mare d’anfós (Apogon imberbis) b Vaca serrana (Serranus escriba) c Xucla (Spicara maena) d Serrà (Serranus cabrilla) 32 Cos ovalat i comprimit, amb la tercera espina de l’aleta dorsal més llarga que la resta i l’aleta caudal en forma de falç. a Forcadella (Anthias anthias) b Tord negre (Labrus merula) c Castanyoleta (Chromis chormis) d Castanyola (Brama brama) 33 Aquest peix té un cos allargat i una boca gran que li permet caçar. a Llisa vera (Chelon labrosus) b Llobarro (Dicentrarchus labrax) c Llissa galta-roja (Liza aurata) d Orada (Sparus aurata) 34 Aquesta espècie és fàcil de mantenir en aquaris, i arriba a reproduir-s’hi. a Captinyòs (Scorpena notata) b Escórpora (Scorpaena porcus) c Aranya leopard (Trachinus radiatus ) d Aranyó (Echiichthys vipera) 35 Menja mol·luscs i és inofensiu pels humans a Anfós blanc (Epinephelus aeneus) b Anfós llis (Epinephelus costae) c Mero (Epinephelus marginatus) d Mero rosat (Mycteropercus rubra) 36 Juga un paper vital en l’ecologia costanera, evitant proliferacions massives de petits organismes i altres peixos. a Variada (Diplodus vulgaris) b Orada (Sparus aurata) c Oblada (Oblada melanura) d Salpa (Sarpa salpa) 37 La seva coloració canvia segons el seu estat d’ànim, desde blanquinós amb taques fins a lila i taronja. a Bavosa de plomall (Parablennius Pilicornis) b Cabot d’arena (Gobius geniporus) c Moll de roca (Mullus surmuletus) d Cabot (Gobius sp.) 38 La seva carn pot ser perjudicial per als humans degut a la presència d’histamina en aquesta. a Sard (Diplodus sargus) b Tord negre (Labrus merula) c Llisa llobarrera (Mugil cephalus) d Salpa (Sarpa salpa) 39 Son caçadors més efectius de nit, i poden variar la seva coloració per camuflar-se. a Cap-roig (Scorpaena scrofa) b Escórpora (Scorpaena porcus) c Aranya leopard (Trachinus radiatus ) d Aranyó (Echiichthys vipera) 40 És un peix molt agressiu, mossega als peixos que passen pel seu costat. a Fadrí (Thalassoma pavo) b Gallet (Salaria pavo) c Cabot d’ortiga (Gobius bucchichi) d Cabot de fang (Gobius niger) 41 És molt espantadís i difícil de veure. a Sard (Diplodus sargus) b Serrà de bou (Serranus hepatus) c Variada (Diplodus vulgaris) d Vaca serrana(Serranus scriba) 42 Són molt curiosos, sovint es queden mirant al submarinista. a Variada (Diplodus vulgaris) b Serrà de bou (Serranus hepatus) c Sard (Diplodus sargus) d Vaca serrana(Serranus scriba) 43 Són depredadors en grup que s’alimenten de peixos i crustacis. a Llisa vera (Chelon labrosus) b Llobarro (Dicentrarchus labrax) c Llisa llobarrera (Mugil cephalus) d Barracuda (Sphyraena viridensis) 44 S’alimenta de zooplàncton i algunes espècies bentòniques. a Xucladit de cap petit (Apletodon dentatus) b Xoriguer comú (Falco tinnunculus) c Xucla (Spicara maena) d Tord (Symphodus sp.) 45 A mesura que creixen es van movent de la costa a zones més profundes. a Grívia (Labrus viridis) b Tord negre (Labrus merula) c Tord porcelana (Symphodus mediterraneus) d Fadrí (Thalassoma pavo) 46 És un desparasitador, s’alimenta de paràsits d’altres. a Fadrí (Thalassoma pavo) b Tord negre (Labrus merula) c Tord de cua negre (Symphodus melanocercus) d Tord (Symphodus sp.) 47 És molt actiu i neguitós, neda nerviosament entre les roques. a Tord becut (Symphodus rostratus) b Juliola (Coris julis) c Planxeta (Symphodus roissali) d Mero ratllat (Epinephelus costae ) 48 És molt solitari. a Tord becut (Symphodus rostratus) b Tord negre (Labrus merula) c Tord porcelana (Symphodus mediterraneus) d Serp de mar (Ophisurus serpens) 49 Els mascles sovint són molt territorials i es posen sobre les roques a les que viuen. a Tord becut (Symphodus rostratus) b Tord negre (Labrus merula) c Espatarc (Symphodus tinca) d Tord (Symphodus sp.) 50 És molt actiu i és capaç de resistir l’embat de les onades a poca profunditat. a Fadrí (Thalassoma pavo) b Tord negre (Labrus merula) c Espatarc (Symphodus tinca) d Tord (Symphodus sp.) 51 Li agraden les zones obscures, si t’apropes s’allunyen. a Bavosa de plomall (Parablennius Pilicornis) b Cabot d’arena (Gobius geniporus) c Rabosa groga (Tripterygion delaisi) d Cabot (Gobius sp.) 52 La seva activitat es centra al dia, vagant pels fons poc profunds buscant aliment. a Llisa vera (Chelon labrosus) b Corball de sorra (Umbrina cirrosa) c Llissa galta-roja (Liza aurata) d Llobarro (Dicentrarchus labrax)
New game