Quiz - El menjar no es llençaOnline version
Demostra que ets qui en sap més sobre aprofitar i no llençar el menjar.
Contingut: Diputació de Barcelona i Espigoladors
1
Les pèrdues i el malbaratament alimentari fan referència a un tipus concret d’aliments. Marqueu la resposta correcta!
Escull una o diverses respostes
2
Quin percentatge dels aliments que es produeixen al món creus que es malbarata cada any?
3
A Catalunya, quants quilos de menjar llencem cada un i cada una de nosaltres a l’any?
4
En quin punt de la cadena alimentaria creieu que es malbaraten més aliments?
5
Fixem-nos, però, amb el malbaratament que es produeix a les llars. Com creieu que s’han de conservar aquests aliments?
6
El pa, com s’ha de conservar si no el congelem?
7
Hi ha altres maneres de reduir el malbaratament alimentari que es produeix a les llars. Quina d’aquestes creieu que és correcte?
8
Quina d’aquesta és una recepta d’aprofitament?
9
A casa i a l’escola, també perdem moltes parts d’aliments que es podrien menjar. Quines parts d’aquesta aliments creieu que NO es poden menjar?
10
Per què creieu que es perden i malbaraten aliments al sector primari, a la indústria i a la distribució?
11
Completa la frase. Si no hi hagués malbaratament alimentari i els aliments es repartissin de forma justa i equitativa entre totes les persones....
12
El malbaratament alimentari també té conseqüències ambientals molt severes. Per què creieu que és?
13
Quanta aigua creus que es necessita per conrear 1 quilo de tomàquets?
14
Per a produir un quilo de taronges, quants litres d’aigua es necessiten?
15
Hem dit que el malbaratament alimentari comporta forts impactes ambientals. Creieu que contribueix a la generació del canvi climàtic?
16
Hem vist que el malbaratament alimentari té impactes socials i ambientals. Ens falta, però parlar de l’impacte econòmic. A la primera part del Quiz hem descobert que a Catalunya, cada un i cada una de nosaltres, malbarata 35kg d’aliments a l’any. Sabeu quin és el valor econòmic d’aquesta pèrdua?
17
Ara que ja coneixeu moltes de les causes i conseqüències del malbaratament, agafem una visió història d’aquesta problemàtica. Quan els vostres avis i àvies eren petits i petites, creieu que es malbaratava la mateixa quantitat de menjar?
18
I ara agafem una visió global d’aquesta problemàtica. De tots aquests països, on creieu que es malbaraten més aliments?
19
Per reduir el malbaratament alimentari podem...
20
Una de les millors maneres de treballar per l’aprofitament alimentari és...
Explicació
Comentari: Les pèrdues i el malbaratament alimentari es defineixen com aquells aliments segurs i nutritius que es llencen en algun punt de la cadena alimentaria, des del camp fins a la taula de casa.
Comentari: A Catalunya llencem 35 kg d’aliments per persona i any. Heu de tenir clar que per calcular aquesta dada no es van tenir en compte les primeres parts de la cadena alimentària, que són la producció als camps, la indústria i la gran distribució. Si les tinguéssim en compte, aquesta xifra seria molt superior!Només ens cal fixar-nos en Europa: tenint en compte tots els punts de la cadena, en aquest territori cada persona malbarata 173 kg d’aliments a l’any. Molt més, no us sembla?
Comentari: A Europa, el punt de la cadena alimentària on més aliments es malbaraten, el 53% del total, és a les llars. Hi ha molts motius que expliquen per què passa això: alguns d’ells és perquè valorem poc els aliment, perquè no planifiquem correctament les nostres compres, i perquè no conservem els aliments on toca. Ara bé, aquesta dada no ens ha de dur a pensar que les persones som les úniques causants del malbaratament alimentari. Rere les nostres accions s’hi amaga tot un sistema de producció i distribució d’aliments que provoca, també, bona part del malbaratament!
Comentari: Les pomes i les albergínies, com moltes altres fruites i verdures, es conserven millor a la nevera. Procureu posar-les al calaix reservat per aquesta aliments! Els plàtans, però, no els poseu a la nevera perquè es tornaran de color negre!
Comentari: Si el guardem al marbre de la cuina, cal que deixem respirar el pa perquè no es floreixi. Això només ho fa quan està dins una bossa de tela o de paper. Una opció per conservar-lo més temps, és congelar-lo.
Comentari: Aquí teniu dos nous trucs molt bons per reduir el malbaratament alimentari domèstic. Les receptes d’aprofitament són totes aquelles que es fan amb les sobres d’aliments que tenim a casa, i amb les fruites i verdures que estan a punt de fer-se malbé o que ja són massa madures.
Comentari: Les pizzes, les croquetes i els batuts són tres de les receptes més clàssiques d’aprofitament! A la pizza hi podeu afegir totes les verdures que tingueu al rebost; les croquetes les podeu fer amb sobres de formatges, verdures i carn; i els batuts feu-los amb fruites madures!
Comentari: Ho sabíeu que podem fer moltes receptes amb aquestes parts de les fruites i verdures que generalment llencem? Passeu les llavors de carbassa per la paella amb un toc de sal...són boníssimes!
Comentari: Heu vist mai pastanagues amb tres potes a les botigues? I carbasses pigades i amb escletxes ben grosses? Hi ha fruites i verdures que neixen amb formes, colors i mides que s’allunyen del que estem acostumades a veure, però que són, igualment, boníssimes i nutritives. Tot i així, moltes d’aquestes fruites i verdures es llencen. Pel que fa a la segona opció, no és cert que totes les persones tinguin accés a l’alimentació, i molt menys a una alimentació saludable. Les situacions de pobresa i de desigualtat social en solen ser la causa. Ara bé, el menjar que es produeix al món és suficient per alimentar-nos a tots i totes, però està mal repartit. Per últim els aliments que es llencen són igual de sans, nutritius i bons com els que arriben a les nostres taules.
Comentari: Què en penseu d’aquesta dada? Creieu que hem de començar a buscar solucions entre totes i tots que treballin per la justícia social?
Comentar: El malbaratament alimentari produeix tot un conjunt de residus invisibles, per això té un impacte ambiental tan gran!
Comentar: Penseu que cada vegada que es llença un quilo de tomàquet, els 180 litres d’aigua que s’han fet servir per fer-lo créixer també es malbaraten. Són dades de l’estudi “The water footprint of food” del professor Arjen Y.Hoekstra de la Universitat holandesa de Twente.
Comentar: Segons l’estudi “The water footprint of food” del professor Arjen Y.Hoekstra de la Universitat holandesa de Twente, la petjada hídrica d’un quilo de taronges és de 460 litres!Encara més que pels tomàquets, ho veieu?
Comentari: El malbaratament alimentari emet, a escala mundial, el 8% de gasos d’efecte hivernacle. Això el converteix en un dels grans causants del canvi climàtic.
Comentari: Els impactes econòmics del malbaratament alimentari són només un altre dels indicadors que demostren la importància de treballar per l’aprofitament alimentari.
Comentari: Fa aproximadament 80 anys es malbaratava menys menjar per motius molt diversos. Les persones, per una banda, tenien més dificultats per accedir als aliments. Per l’altra, també valoraven més cada un dels aliments que tenien al rebost de casa, doncs coneixien tota la feina que s’amaga rere el conreu i collita dels aliments! Vosaltres heu estat mai en un camp de conreu? Coneixeu algun agricultor o agricultora? I alguna persona que es dediqui a collir fruita i verdura?
Comentari: Els països on més aliments es malbaraten són els Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, seguits d’Europa. Són diverses les causes que provoquen aquest alt índex de malbaratament: es dona poc valor als aliments, bona part de la població té accés a l’alimentació, etc.
19.- Per reduir el malbaratament alimentari podem...
Comentari: Ho heu vist bé: només hi ha una resposta possible! Recuperar el valor dels aliments és imprescindible per crear projectes i buscar noves maneres de fer que actuïn contra les pèrdues i el malbaratament alimentari. Cada una i cada un de vosaltres ha de buscar la manera de fer-ho que més li agradi i que li resulti més còmode!
|
Duplicate
Create challenge
00:17time100score
Make
quiz
Make challenge
