New Activity
Play Quiz
1. 
Les pèrdues i el malbaratament alimentari fan referència a un tipus concret d’aliments. Marqueu la resposta correcta!
A.
Els aliments elaborats pel consum animal
B.
Els aliments elaborats pel consum humà
C.
Els aliments que no es trobi en bon estat, que no sigui segur consumir-los: fruites i verdures florides, conserves caducades, etc.
2. 
Quin percentatge dels aliments que es produeixen al món creus que es malbarata cada any?
A.
15%
B.
33%
C.
57%
3. 
A Catalunya, quants quilos de menjar llencem cada un i cada una de nosaltres a l’any?
A.
22 kg
B.
41 kg
C.
35 kg
4. 
En quin punt de la cadena alimentaria creieu que es malbaraten més aliments?
A.
A les llars
B.
A la indústria
C.
A les grans superfícies comercials
5. 
Fixem-nos, però, amb el malbaratament que es produeix a les llars. Com creieu que s’han de conservar aquests aliments?
A.
Les pomes es conserven millor a la nevera
B.
El plàtan es conserva millor a la nevera
C.
Les albergínies es conserven millor fora la nevera
6. 
El pa, com s’ha de conservar si no el congelem?
A.
En una bossa de paper o tela
B.
A l’aire sense embolcall
C.
En una bossa de plàstic
7. 
Hi ha altres maneres de reduir el malbaratament alimentari que es produeix a les llars. Quina d’aquestes creieu que és correcte?
A.
Anar a comprar sense tenir gana
B.
Fer receptes d’aprofitament
C.
Les dues respostes anteriors són correctes
8. 
Quina d’aquesta és una recepta d’aprofitament?
A.
Una pizza
B.
Un batut
C.
Unes croquetes
D.
Les tres respostes anteriors poden ser receptes d’aprofitament si es fan amb sobres d’altres àpats o amb fruites i verdures molt madures
9. 
A casa i a l’escola, també perdem moltes parts d’aliments que es podrien menjar. Quines parts d’aquesta aliments creieu que NO es poden menjar?
A.
La pell de plàtan
B.
Les llavors de la carbassa
C.
La closca de l’ou
D.
Les fulles de la pastanaga
10. 
Per què creieu que es perden i malbaraten aliments al sector primari, a la indústria i a la distribució?
A.
Per l’aspecte de fruites i verdures
B.
Perquè com que tothom té accés a fruites i verdures fresques, hem de llençar les que sobren.
C.
Perquè no tenen un gust òptim
11. 
Completa la frase. Si no hi hagués malbaratament alimentari i els aliments es repartissin de forma justa i equitativa entre totes les persones....
A.
Podríem acabar amb la fam al món 1 vegada
B.
Podríem acabar amb la fam al món 3 vegades
C.
Podríem acabar amb la fam al món 4 vegades
12. 
El malbaratament alimentari també té conseqüències ambientals molt severes. Per què creieu que és?
A.
Cada vegada que un aliment es malbarata, es converteix en residu.
B.
Cada vegada que un aliment es malbarata, menys persones poden menjar.
C.
Cada vegada que un aliment es malbarata, es converteix en residu ell, i tots els elements que s’han utilitzat per produir-lo. L’aigua, l’energia i la terra, són els exemples més clars.
13. 
Quanta aigua creus que es necessita per conrear 1 quilo de tomàquets?
A.
23 litres
B.
78 litres
C.
180 litres
14. 
Per a produir un quilo de taronges, quants litres d’aigua es necessiten?
A.
460 litres
B.
135 litres
C.
298 litres
15. 
Hem dit que el malbaratament alimentari comporta forts impactes ambientals. Creieu que contribueix a la generació del canvi climàtic?
A.
B.
No
16. 
Hem vist que el malbaratament alimentari té impactes socials i ambientals. Ens falta, però parlar de l’impacte econòmic. A la primera part del Quiz hem descobert que a Catalunya, cada un i cada una de nosaltres, malbarata 35kg d’aliments a l’any. Sabeu quin és el valor econòmic d’aquesta pèrdua?
A.
53 € per persona i any
B.
250 € per persona i any
C.
112 € per persona i any
17. 
Ara que ja coneixeu moltes de les causes i conseqüències del malbaratament, agafem una visió història d’aquesta problemàtica. Quan els vostres avis i àvies eren petits i petites, creieu que es malbaratava la mateixa quantitat de menjar?
A.
Es malbaratava més menjar
B.
Es malbaratava menys menjar
C.
Sempre s’ha malbaratat igual
18. 
I ara agafem una visió global d’aquesta problemàtica. De tots aquests països, on creieu que es malbaraten més aliments?
A.
Suècia
B.
Turquia
C.
Vietnam
D.
Estats Units
19. 
Per reduir el malbaratament alimentari podem...
A.
Crear solucions locals que tinguin impacte al nostre barri, institut, escola o a casa nostra.
B.
Esperar que s’implementin solucions globals.
C.
Menjar aliments florits i caducats.
20. 
Una de les millors maneres de treballar per l’aprofitament alimentari és...
A.
Donar valor als aliments